La nova identitat

Els que fa uns quants anys que vivim en aquest planeta terra, no podíem sospitar quan vam néixer ni quan érem adolescents, que aquella identitat que ens havien donat els pares, la família, els amics, l'escola, ... algun dia l'hauríem de replantejar.

Recordo com si fos ara el dia que vaig haver de mirar-me al mirall i pensar en un nou nom per a mi. Volia fer-me un Facebook en el qual poder compartir amb els altres internautes les meves reflexions polítiques. A la vegada, com a professor, no volia que els meus alumnes o certa gent m'identifiqués fàcilment i vaig fer un petit canvi en la meva identitat. Vaig decidir canviar-me el nom de pila. Vaig utilitzar-ne un que un alumne va aconseguir fer popular en una escola en la qual jo havia treballat. Recordo aquest fet com un trasbals en la meva personalitat. No podia ser que algú es dirigís a mi seriosament amb un nom diferent al qual s'havien conjurat els meus pares. A partir d'aquell moment, no obstant això, era plenament conscient del que estava fent: la meva visibilitat, la meva reputació, la meva privacitat... anirien per lleres diferents en funció dels meus actes digitals.

Fixeu-vos com he puntualitzat l'edat en la qual m'arriba aquest repte. Jo tenia en aquell moment una personalitat ben definida. Per altra banda, tenia unes dificultats d'adaptació que no tenien els internautes més joves. Aquests internautes, els més joves, van adquirint en paral·lel les diferents identitats que els acompanyaran la resta de la seva vida i per tant, aquestes identitats són i seran objecte d'anàlisi tant per al seu entorn més personal, com pel laboral, judicial, etc. Aquest fet, potser és el causant que jo sigui un internauta visitant, expressió utilitzada pel professor de la universitat anglesa d'Oxford David White, que reflecteix un comportament digital que veu Internet com a una caixa d'eines per a utilitzar quan hom les necessita, en contraposició dels internautes residents que participen interaccionant directament en la formació de continguts.

Tonem a la creació d'identitats dels joves. Vull fer una última reflexió en relació a aquesta identitat dinàmica que va en paral·lel a la identitat que tens com a individu. Fixeu-vos què passa amb aquells aprenentatges que es produïen als patis de les escoles, a les aules, als carrers, ... i que quedaven esborrats per la mateixa dinàmica educativa i de creixement personal. Succeeix que ara tenen la possibilitat de dirimir-se virtualment. El cybermobbing (assetjament constant i intencionat a través de les xarxes) i el grooming (assetjament de tipus sexual) potser en són els exponents més clars. Les diferències i els atacs personals, es faran amb el món com a testimoni i deixaran el rastre i les proves marcats per sempre. Mentrestant, els teus tutors o superiors (professors, pares, caps d'empresa...) intentaran que la teva identitat digital no interfereixi els seus interessos o motivacions.