Idees bàsiques sobre el connectivisme

Partim de la base que un dels trets distintius dels humans és el de pensar i raonar. Aquest fet condueix a la vegada, a una altra característica pròpiament humana: comunicar-se. Resulta evident que les primeres retroalimenten a la segona, i que la segona ho fa amb les primeres. Fixem-nos que això permet connectar-nos. El connectivisme resulta doncs espontani i natural en la condició humana i va d'això, de connectar coneixements, persones, idees...

Imaginem que a més, aquests humans, disposessin d'una tecnologia que els permetés connectar-se en qualsevol moment entre tots ells/totes elles, i que a la vegada estiguessin connectats també amb tots els coneixements i les idees. Com canviarien les seves vides, oi? Estaríem davant d'una revolució. Doncs bé, això ha arribat a la humanitat en aquests últims 25 anys.

Probablement va ser a Canadà on tot això va comença. Georges Siemens i Stephen Downes van teoritzar sobre el connectivisme digital: educar en les noves tecnologies. I és en aquest país on el connectivisme digital es converteix en un referent però ho farà basant-se en la pedagogia positivista, una bona combinació de la psicologia cognitivista de Piaget, la conductista d'Skinner i l'avenç de la neurociència que basen l'aprenentatge en la repetició, l'entrenament, el saber d'un expert que transfereix coneixement i que a la vegada es veu remunerat en funció de la seva capacitat d'èxit que pot ser objectivat a base d'auditories que avaluen la docència.

Anem a fer un pas més. Tornem a la connexió d'idees mitjançant la connexió de persones i els nuclis d'informació que tenim a la xarxa d'Internet. Aquests nuclis d'informació no tindrien cap sentit si no connectessin persones que van ordenant i unint aquest coneixement. Una saviesa de caràcter expansiva i aparentment infinita que va conferint una ètica i un ordre dinàmic basats en la cocreació. Jo connecto amb tu i junts potenciem aquest coneixement. La base d'aquesta construcció serà per tant una habilitat treballada per dialogar amb els altres, una bona capacitat de comunicar-te i expressar les teves idees. Aquest fet es coneix com a pedagogia hermenèutica i sembla que està donant actualment els millors resultats en l'àmbit acadèmic.